Ningú és immune al fanatisme. La vacuna no existeix i l’únic que podem fer és ser-ne conscients. “La llavors del fanatisme sempre brota en adoptar una actitud de superioritat moral que impedeix arribar a un acord”, apunta Oz en una conferència publicada a Contra el fanatismo (Siruela). El fanàtic és intolerant, l’essència del fanatisme rau en el desig d’obligar els altres a canviar. Potser el que més ens immunitza contra aquest mal és el sentit de l’humor i, doncs, la capacitat de riure’ns de nosaltres mateixos. Humor, no pas sarcasme. De sarcasme en van sobrats, alguns fanàtics. d'Eva Piquer a éS aq¨í entre nosaltres: https://llegim.ara.cat/opinio/aqui_0_2139386067.html (ara llegim)

–«A Berga hi havia una professora que em va ajudar a perfeccionar les meves habilitats. De piano en sabia molt, però d'acordió es pot dir que va arribar un moment en què jo en sabia més. Aleshores em va sentir tocar un ciutadà de Sabadell, que havia vingut a buscar bolets, i em va proposar venir a estudiar al Conservatori de Barcelona. Ell era el Francesc Duran, tot un fanàtic de la música.» Article de MARC CORNET I BELTRAN de http://www.elpuntavui.cat/article/-/64748-len-un-any-ni-vaig-poder-veure-las-vegasr.html (El punt avui)

«En Christophe era un fanàtic de la moda i n'estava orgullós».» del llibre La clau de la Sarah, de Tatiana de Rosnay (La clau de la Sarah, d Tatiana de Rosnay)